La Barraca, més enllà de la tradició

Travessar el Sénia, per molt que alguns s'hi escarrassen, és una simplicitat. Una llengua que continua més enllà, un paisatge que no s'arronsa quan creua el riu, uns cítrics treballats i, també, moltes oliveres i garrofers podats acuradament per fer-ne una barraca.

La barraca o el parany, com se'l coneix a molts llocs del país, és una tradició que es remunta unes quantes generacions enllà. Si féssem unes passes enrere en la nostra història voríem generacions senceres en el reclam a la boca, asseguts baix del garrofer o l'olivera i esperant el pas dels estols de tords. Avui en dia, això ja no és així, de fet, en l'última dècada i amb la prohibició d'aquest mètode ancestral, s'han succeït els episodis de veïns anant i tornant del jutjat, de multes i de frustració. L'art de la caça en barraca s'ha convertit en una caça furtiva.

La defensa de la caça en barraca no pot girar entorn del tradicionalisme. Les tradicions són, i han estat en molts casos, l'excusa per tapar les vergonyes d'una societat decadent. I és així, com algunes vexacions més pròpies del feudalisme han sobreviscut fins als nostres dies. Lluny de la tradició, trobem en la barraca, un mètode cinegètic que, tot i mantenir l'essència dels nostres avantpassats, s'ha modernitzat moltíssim. L'ús de les cintes de casset per imitar el cant del tord, on antany s'utilitzava el reclam, és l'exemple més clar. Però tot siga dit, també ha permès fer un abús de la caça. Més enllà d'això, però, el principal cavall de batalla es troba en l'ús del vesc, el principal enemic del moixó i que l'aboca cap a les xàrcies ja preparades que hi ha a l'interior de la barraca. Des de la Unió Europea es considera aquest mètode de caça com a no selectiu, en canvi, l'experiència -i alguns estudis- ens demostren que la caça en barraca és totalment selectiva. Quan l'animal es troba entre les mans del caçador està ben viu, només amb uns espartons plens de vesc que porta enganxats a les plomes. Des d'aquell mateix instant és el caçador i, només ell, qui decideix què fer amb l'animal. Així, un vesc adequat i el bon saber fer del caçador, han d'evitar que qualsevol espècie protegida caiga al sac dels tords.

Què hem de fer? Lluitar per demostrar que la caça en barraca, més enllà del seu tradicionalisme, és un mètode de caça no nociu, respectuós amb el medi ambient i amb tota la gent que envolta els caçadors, fet que altres mètodes de caça més nombrosos i segurament més rendibles econòmicament no poden dir.