Els sopars Estellés, es celebren al llarg i ample del nostre país des de fa uns anys. Prenen la idea dels Burns supper escocesos que recorden la figura del poeta Robert Burns (casualitats de la vida, diumenge passat reemitien un programa de Karakia parlant-ne: "Karakia" harmonitza la cultura dels anglesos i la dels catalans).
Després del sopar a base de productes de la terra, va començar un recital poètic a càrrec dels assistents, el company blocaire Emigdi Subirats juntament amb Sílvia Panisello van encetar l'acte amb "Els amants", a continuació "La flor del taronger", "El Vi", "Una escala qualsevol", "Res no m'agrada tant" o "Festes bucòliques" (la meua aportació a la nit) van amenitzar la jornada fins ben entrada la mitjanit. Finalment, Manel Ollé tancava l'acte amb "Assumiràs la veu d'un poble".
"res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgraciqa,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot."
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari