Pa per avui i fam per demà

Vilalba dels Arcs, dèficit zero. Este era el titular del diari digital La Marfanta, en una notícia del passat 3 d'agost en què destacava la capacitat d'este municipi per a aprofitar los recursos econòmics aconseguits, gràcies als diversos parcs eòlics instal·lats al seu muntanyós territori. La inversió dels beneficis s'ha destinat únicament i exclusiva en infraestructures per al municipi, és a dir, per a substituir la incapacitat d'inversió de les diverses administracions competents.

Que aquestes inversions ajuden a la financiació d'infraestructures socials tals com el Casal, Piscines municipals, soterrament de serveis... és, sense dubte, una bona notícia. Però és suficient que unes instal·lacions de gerència privada que, a més, aprofiten els recursos naturals i que maltracten el territori natural, no s'impliquen, gens ni mica, en el desenvolupament del territori més enllà de deixar un sobre amb quatre perres i un territori agredit?

Crec que hem d'exigir un visió que vaja molt més enllà de la castissa expressió "pan para hoy y hambre para mañana", és a dir, els diners d'avui han de servir no només per al dia a dia, sinó per al dia de demà. Desenvolupar una sèrie de punts clau que reforcen els nostres municipis en temps de vaques flaques i precisament aquí, on hem patit en primera persona la baixada del totxo, l'exemple més malaltís de no saber generar futur a partir del present.

I en el cas dels molins eòlics la solució i, alhora el futur, no té més secret que exigir a les administracions i a les empreses privades, que més enllà del manteniment, els centres tecnològics de recerca que envolten aquest tipus d'infraestructures s'instal·len en estos territoris, i que el futur de molts jóvens es vincule directament als actuals parcs eòlics, començant per estudis especialitzats en els propis nuclis afectats.

Després d'haver llegit este apunt, pot ser a algú li donarà la impressió que ja considero correcta l'actitud de destrucció del patrimoni terraltí a base d'aquests gegants. Però lluny d'això reclamo acabar ja amb una massificació que, com sempre, es centralitza ben lluny dels punts de consum, i alhora exigeixo que almenys tinguem la capacitat de trobar el millor rendiment al mal ja fet.

I, per tant, no podem continuar permetent que se'ns expropie el nostre territori simplement bescanviant-lo per un xec en blanc! Hem d'exigir un futur als nostres pobles.