On ningú et trobi

Oficialment la Guerra Civil va finalitzar el 1939, amb l’ocupació feixista de tot el territori de l’Estat espanyol. Tot i això, la llarga repressió posterior, l’exili o la resistència guerrillera són exemples que mostren que la Guerra i sobretot el seus efectes van allargar-se fins a la mort del dictador.

Molt a prop de casa nostra, a tota la zona muntanyosa dels Ports, l’actuació dels maquis va ser molt important. Agrupats en l’AGLA (Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón) la zona dels Ports i Beseit els proporcionava un terreny propici per a actuar-hi. Segurament, entre tots els guerrillers que van freqüentar aquestes muntanyes, n’hi ha un que destaca per sobre de tots, La Pastora. El misteri i la controvèrsia que sempre han envoltat la història d’aquest maquis va començar a veure la llum amb el llibre ‘La pastora: del monte al mito’ de José Calvo. Poc després, Alícia Giménez Bartlett guanyava amb la novel·la, ‘On ningú et trobi’, el Premi Nadal 2011. Aquest llibre va ser el trampolí definitiu per donar a conèixer la vida d’aquest maquis, el qual nasqué dona però morí home.

Entre els llibres que tenia pendents de llegir estava este últim guanyador del Nadal i després d'haver-me'l cruspit amb prou rapidesa afirmo que és un dels millors llibres que ha passat enguany per les meues mans. A banda de proporcionar un excel·lent guió, el fet que la història transcórrega per paratges tan pròxims i coneguts, fa d'esta novel·la una lectura molt recomanable. La cursa dels dos protagonistes, un cínic periodista i un doctor francès, en la cerca de La Pastora per estudiar-ne la seua psicologia, acaba mostrant el tarannà d'aquells inicis dictatorials i també humanitzant aquell maquis.

Teresa Pla i Meseguer va nàixer a Vallibona el 1917. Va ser confosa per una dona a causa d'una malformació genital, la seua mare, a més, va preferir que sigués així per tal de protegir-lo. Va créixer cuidant ramats i amb una escassa relació social. El fet de viure a la muntanya i relacionar-se amb el maquis normalment, juntament amb els fets del Cabanil, van propiciar la seua marxa amb els guerrillers. Per motius socials i no ideològics. Allà, per primer cop, va esdevindre home, al campament del Refalgarí, centre logístic dels maquis als Ports. Després de la lluita guerrillera va marxa a Andorra, on va ser entregada al Règim, va esquivar la mort, però no la presó. Va acabar els seus dies a la ciutat de València, on morí el 2004.