El 30 minuts del passat diumenge va deixar clar que la música en català es troba en un molt bon moment de forma, tot i això, no comparteixo que l'espectre musical contemporani es reduïsca a estos quatre grups, alguns molt bons, d'altres no tant. El company blocaire, Dani, escrivia fa poc -ja anticipant-se al 30 minuts segurament- que tot i el moment tan dolç que estem vivint no hem d'oblidar tota l'amplitud que existeix dins del panorama actual, ni tampoc, és clar, d'on venim.
Però bé, més enllà del que és evident, que l'èxit musical català va molt més enllà d'estos quatre grups, el que realment no em va agradar gens va ser l'episodi dedicat a Manel. Em va quedar una sensació de voler reduir l'èxit dels nostres grups valorant-ho, tan sols, en si són escoltats, més o menys, a l'Estat espanyol. Després d'aquella notícia, que pot ser no ho era tant, que uns musics cantant en català s'havien enfilat fins al primer escaló en còpies venudes a tot l'Estat, era necessari recalcar-ho, emfatitzar-ho encara més? No han fet excel·lents i nombrosos concerts, molt millors que el de Sevilla -amb tot els respectes-, aquí, a casa nostra, als Països Catalans?
Bé, el 30 minuts, a banda de ser un programa històric sol tenir un rigor important, el que passa, és que, simplement, el programa del diumenge passat no va ser el millor, ni molt menys.
.jpg)
1 comentaris:
No el vaig poder vore, però si només es van fixar en 4 grups, que ja m'imagino quins deuen ser, en este sentit molt millor la entrevista que li van fer al director de la revista enderrock un matí al 3cat24, que a banda de repassar aquest nous grups amb més renom que estan triomfant, també va voler recordar altres que encara aguanten o ja s'ho han deixat, ja que sense ells no s'hagués arribat on ara s'està, així com ressaltar que el ventall de la música en català mai ha estat tant gran com ara.
Publica un comentari