El clima no està en venda

Si la memòria no em falla, enguany ha estat el primer any en què hem celebrat la Castanyada vestits amb màniga curta. En el record queden els anys de jerseis i més jerseis per a passar una de les nits d'amics més entranyables de l'any.
És evident que actualment vivim sota els efectes d'un canvi climàtic en augment, els efectes són ben tangibles. Tot just este cap de setmana tenia lloc a Barcelona la manifestació El clima no està en venda, promoguda per diversos col·lectius i entitats de diferents àmbits. Esta campanya vol posar de manifest la necessitat d'un augment de compromís per part dels Estats de cara a la cimera de Copenhagen, d'on sortirà el tractat que substituirà al Protocol de Kyoto a partir del 2012. Esta setmana estan tenint lloc a Barcelona diverses conferències per a arribar a una sèrie d'acords previs a la cimera definitiva de Copenhagen.
Kyoto era un acord fort, que posava en molts d'aspectes els punts sobre les “is”. Tot i això ja es sap que una sèrie de països no el compliran, a més, ja hi va haver alguns dels màxims emissors de CO2 que no van corroborar aquell tractat (Japó, Austràlia, EUA...). A més, hi trobem una sèrie de punts negres en els actuals tractats, més o menys podem enumerar, el comerç d'emissions amb el consegüent negoci de xecs d'emissió, un tràfic de contactes que fa que les empreses més contaminants sempre estiguin bonificades amb més emissions, ja que les poden comprar lliurement i comerciar amb els seus excedents, el negoci de la compra-venda d'emissions entre països. I un dels aspectes més preocupants, la Xina ha esdevingut en l'últim any com el país més contaminant del món, una contaminació resultat directe de la implicació del món més desenvolupat en el seu sistema, és a dir, ells fabriquen, natros consumim. És a dir, ells contaminen per natros, o és més, natros contaminem lo nostre i lo seu.
A les nostres contrades també trobem casos contaminants, tals com el Projecte Castor, lligat inevitablement a les empreses de cicle combinat (centrals tèrmiques), els reactors nuclears d'Ascó (Ascó I i II) i Vandellòs II, a la Franja amb les tèrmiques de Mequinensa o Fayó, i evidentment la potenciació del decreixement del Delta amb un més que possible augment del nivell del mar. [Comunicat de Jóvens de les Terres de l'Ebre]
No es poden donar alternatives a un model que en essència està equivocat. Així si la lògica del capitalisme és un creixement desenfrenat, la principal via de solució passa pel decreixement, i per tant una reducció dràstica del nostre consum. La reducció de la dependència amb les energies fòssils, la cerca d'alternatives renovables i netes a nivell local i cooperatiu, tendint cap a una autonomia energètica. I necessàriament la implicació d'un elevat marge de la societat.